Hola!
S’ha afegit una nova pàgina en la que penjarem totes les actes per a que estiguen disponibles per a la consulta de totes i tots.
Pegueu-li una miradeta si vos interessa.
JA NO SOM PORTADA. Fa una setmana ens volíeu pel que us explicaven els mitjans de comunicació i, ara, ens critiqueu pel que us expliquen aquests mateixos mitjans. Els problemes socials que ara utilitzen per deslegitimar-nos, són els mateixos que ja existien la primera setmana d’acampada, els mateixos que ja existien abans que arribéssim a les places, els mateixos pels quals estem ací lluitant.
ENS DEMANEU SOLUCIONS. La solució que donem davant aquests problemes també segueix sent la mateixa que quan arribàrem: la participació inclusiva de totes les persones en la construcció del canvi que volem.
TOTES LES PERSONES: El mestressa de casa el treball de la qual no es reconeix legalment. La persona sobre la qual s’exerceix violència per viure lliurement la seva sexualitat. L’autònom que ha estat desnonat (“deshauciado”) i ha de seguir pagant la hipoteca. La migrant a la qual li demanen papers per tenir treball i treball per tenir papers. L’estudiant l’únic futur del qual és una beca que mai li permetrà emancipar-se. Aquella persona a la qual el sistema malalta ocultant la seva existència i condemnant la seva visibilitat. La parada que no pot accedir a un habitatge. El treballador que ha de fer hores extres no remunerades per por de perdre la seva ocupació.
LA POR. Totes aquelles persones que per por no som lliures, totes diferents però totes amb la mateixa por. En les acampades hem substituït la por mútua pel suport mutu. Hem unificat les nostres lluites per combatre la por que ens imposa el sistema. Però això requereix temps.
EL TEMPS. Havíem interioritzat les seves presses, els seus ritmes, la seva velocitat. PROU. Anem a poc a poc perquè anem lluny. Anem a poc a poc perquè volem anar totes juntes. Anem a poc a poc perquè volem fer-ho bé. Anem a poc a poc perquè el camí és igual d’important que el resultat.
ALESHORES, QUÈ ÉS EL QUE HA CANVIAT?
QUE HEM CRESCUT, QUE ESTEM EN MOLTS ELS BARRIS I MUNICIPIS DE TOT L’ESTAT ESPANYOL, EN MILERS DE CIUTATS DEL MÓN, QUE ESTEM ENCARA MÉS INDIGNADES I MÉS UNIDES, QUE LES SEVES MENTIDES NO ENS ENCEGUEN, QUE LA SEVA MANIPULACIÓ NO ENS FRENA, QUE LA SEVA VIOLÈNCIA ENS HA FET MÉS FORTES, QUE, ARA MÉS QUE MAI, NO ENS REPRESENTEN. QUE JA NO SOM PORTADA PERÒ PER FI ESTEM ESCRIVINT LA PRIMERA PÀGINA DE LES NOSTRES PRÒPIES VIDES.
APAGA LA TELE, TANCA EL DIARI I COMENÇA A ESCRIURE LA TEVA PRÒPIA HISTÒRIA, QUE ÉS LA DE TOTES.
